Mapa Guerres Púniques

Estudi de mapa


Primera Guerra Púnica


Lantiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC. Inicialment una monarquia, va esdevenir una república, i finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental. Roma va ser una imperi pan-mediterrani, més que europeu i mai va aconseguir establir-se fermament més enllà del Rin i el Danubi. L'imperi Romà va decaure i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes independents durant el segle V. L'edat mitjana és el període que segueix la caiguda de l'Imperi Romà, que es considera tradicionalment el 476. La part oriental, l'imperi Bizantí, va sobreviure fins a desaparèixer definitivament el 1453. La civilització romana, juntament amb la grega conformen l'Antiguitat clàssica europea, la qual ha tingut una influència cabdal en la civilització occidental, en art, literatura, llei, lingüística, etc.


La primera guerra púnica a Sicília

La Primera Guerra Púnica (264 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona. El conjunt de guerres entre Roma i Cartago es van conèixer com a "Guerres Púniques" pel fet que el nom en llatí per als cartaginesos era Punici, que al seu torn derivava de Phoenici, en referència a l'origen fenici dels cartaginesos. Començà amb la intervenció de Roma a Sicília; la ciutat de Messina els proposava una aliança a canvi de protecció. A Sicília, hi va arribar Appi Claudi Caudex, cònsol romà el 264 aC enviat pel senat romà, el qual va defensar Messina i va conquerir la ciutat de Siracusa i la ciutat de Panormus, aquesta última dominada pels cartaginesos. Cartago, situada en el que avui és el nord de Tunísia, a l'Àfrica, era el poder dominant a la Mediterrània occidental al començament d'aquests conflictes. No obstant això, Cartago sortiria finalment derrotada de la guerra, havent de cedir Sicília als romans i havent de suportar unes dures condicions financeres en el tractat de pau. L'any 288 aC els mamertins, un grup de mercenaris italians, van ocupar la ciutat de Messina, al nord-est de Sicília, matant tots els homes i prenent les dones. Des d'aquí es van dedicar al saqueig de les zones pròximes. Hieró II, tirà de Siracusa, arribà al poder l'any 265 aC i decidí acabar amb el problema que suposaven els mamertins i assetjà la ciutat de Messina. Llavors, el mamertins demanaren ajut tant als romans com als cartaginesos. Els romans no volien ajudar els mamertins, els quals havien pres la ciutat d'una manera injusta i acabaven de lliurar una guerra contra Pirros. D'aquesta manera, els primers a enviar tropes foren els cartaginesos. Roma no admeté l'extensió de la influència de Cartago i reaccionà aliant-se amb els mamertins. L'any 264 aC, Roma desplegà tropes a Sicília, essent el primer cop que les legions actuaven fora d'Itàlia. Després de la victòria romana a la Batalla de Messana obligaren Siracusa a unir-se a l'aliança i, d'aquesta manera, la guerra va quedar reduïda a una disputa entre Roma i Cartago. El superior poder naval cartaginès va caure en mans de la república romana. En la batalla de Lipari, els romans van obtenir la seva primera victòria; en la Batalla del Cap Ecnomo es va reunir la major flota cartaginesa, amb tres-centes cinquanta naus i la superioritat naval va caure en mans romanes després de la batalla de les Àgates, que va cloure la guerra.

Cartago

El jaciment o conjunt arqueològic de Cartago va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1979. Cartago va ser una important ciutat de l'antiguitat destruïda pels romans i reedificada per ells. Entre les seves restes arqueològiques gairebé tot el que queda és d'origen romà, cap resta és púnica. La majoria de les restes i edificis conservats són del segle II, després que un gran terratrèmol assolés la ciutat. Des de la postguerra, les ruïnes han estat objecte de salvaguarda. Les excavacions dutes a terme des del final de la Segona Guerra Mundial i la creació d'un parc arqueològic dedicat als monuments són un element essencial del patrimoni de la ciutat. Va ser el 1979 quan van tenir un gran reconeixement internacional, i es va iniciar, de la mà d'Alexandre Lézine i Gilbert-Charles Picard, la separació, estudi i millora de les ruïnes del parc arqueològic en el marc de la gran campanya internacional de la UNESCO del 1972 fins al 1992. Hi ha sis centres d'interès, bastant distants uns d'uns altres. El pujol de Byrsa, que domina la península de Cartago, proporciona unes bones vistes i al seu peu es troba la catedral catòlica de Sant Lluís., una catedral erigida pels francesos l'any 1889 durant la seva etapa colonial a Tunísia, en record al rei Lluís IX. El Museu Nacional situat en les proximitats de la catedral guarda gran part del patrimoni arqueològic púnic existent. L'amfiteatre romà, que està situat en la part occidental, va ser un dels més grans que es van construir en l'Imperi romà. A prop es troben les antigues cisternes d'emmagatzematge d'aigua potable que subministraven aigua a la ciutat romana. El santuari del Tofet va ser excavat des dels anys vint i és molt conegut perquè en ell se celebraven els sacrificis a Molk, en els quals els nens cartaginesos eren cremats vius. Actualment és una parcel·la plena de mala herba i algunes fosses. El coliseu és el monument més gran de les restes en el seu conjunt i és un dels monuments romans més importants d'Àfrica. Va ser construït entre els anys 230 i 238 dC. Al llarg de la història ha estat utilitzat com a lloc defensiu, per la qual cosa ha sofert greus desperfectes.